Ja fa quasi un quart d'hora que ha començat la classe i ella seguix davant el full en blanc amb el llapis en la mà. Acabe d'ajudar-li a obrir un pot de tèmpera a un altre alumne i decidisc acostar-me a vore per què no ha sigut capaç de dibuixar encara res. La resposta em sorprén : "En casa buscaré exemples per internet, és que sinó a mi soles no m'ix res. No sé inventar".
Malauradament és un pensament prou comú i es repetix en molts d'ells. Xiquets d'onze i dotze anys amb una sobresaturació d'informació i accés a qualsevol recurs amb un sol clic a través de les noves tecnologies, als quals els costa imaginar, pensar per si mateixos i que troben més fàcil copiar i reproduir com a màquines. A més a més, acostumats la major part d'ells a rebre encara mètodes tradicionals d'ensenyament, veuen una pèrdua de temps passar hores realitzant les mateixes làmines any rere any i òbviament, creuen que l'assignatura de plàstica té poca utilitat.
Este és sols un dels tants moments durant el meu periode de pràctiques que m'han fet qüestionar-me molts aspectes de com el sistema educatiu aborda aquesta branca de l'ensenyament. El menyspreu cap a les matèries de dibuix es fa patent en el tractament des de les institucions que les deixen en últim lloc, es proposen enfocaments equivocats i impera una creença a nivell general de què tenen poques eixides professionals i no cal que siguen una prioritat, i fins i tot, el mateix ministre d'educació ha arribat a dir que "la plástica distrae de las demás asignaturas".
Doncs precisament les ensenyances artístiques són les que més fomenten la creativitat, la capacitat de pensar més enllà de la realitat, d'innovar i despertar el pensament divergent. Per tant, com a docents, hem de lluitar per a que no s'infravolore la importància del nostre camp, millorar la qualitat de l'ensenyament sense mesurar els resultats a través d'informes PISA, proves tipus test i una nota numèrica, sinó avaluant realment les capacitats que adquirixen els estudiants, els valores treballats i aspectes més enllà dels continguts estrictament académics. Cal que per una banda s'establisca una disminució de la ràtio d'alumnes per classe, garantir el bon estat i funcionament dels centres, millorar les condicions laborals dels professors, etc. Però sobretot, cal que cada professor ens prenguem seriosament la nostra tasca, ja que al fi i al cap, som nosaltres els que tenim l'última paraula i decidim quina va a ser la dinàmica a l'aula. Des del curriculum oficial s'establixen uns continguts comuns per a tots, però en la realitat nosaltres podem proposar la metodologia que considerem més oportuna i plantejar activitats més innovadores. Per tant, hem d'esforçar-nos per a formar persones amb cultura, valors i que es senten capaços de pensar lliurement, i d'aquesta manera l'educació a través de l'art adquirix tot el seu sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada